Des dels refugis es fa una feina excel·lent però hi ha uns horaris, molta feina a fer i altres animals a qui cuidar, en aquest sentit, mai podrà ser el mateix que viure en una casa. I encara ens pot saber més greu per aquells peluts malalts o els més “iaios” que, tot i rebre la màxima estima i atenció mèdica a la protectora, no acaben de trobar família i alguns acaben els seus dies en un refugi. Una petita reflexió empesa per la recent pèrdua d’en WEST.
En WEST ha marxat però ens ha deixat un gran llegat en forma de molt bones estones, de grans i irrepetibles moments, que ara més que mai trobem a faltar, i el que ens sap més greu és que ningú hagi pogut acollir-lo quan la vellesa trucava a la porta. Només tenim paraules d’agraïment pel record que ens deixa i per l’admirable feina que han fet els amics de la Protectora de Cabrils, on el van acollir amb un tracte exquisit i lloable fins els seus darrers dies. Ell, com tants altres peluts que ens han deixat, es mereixen que els recordem ara i sempre perquè han format part de les nostres vides, com a persones compromeses amb la protecció i benestar animal, més enllà de l’estima als peluts que tenim a casa. Amb aquestes línies i un breu recull d’imatges en format de vídeo volem immortalitzar un humil tribut amb alguns dels moments que hem compartit amb ell, gràcies WEST per fer-te estimar tant.
Aprofitem per recordar-vos que a la protectora de Cabrils continuen esperant una nova vida altres encants de quatre potes, si voleu ampliar la família visiteu-los, ho podeu fer qualsevol dia de l'any de 9 a 13h - http://protectoracabrils.org/.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada