Operació "fulles de tardor", a la Protectora de Palafolls

Tardor és sinònim d'arbres i vegetació, de colors i moooooltes fulles, signes ben visibles d'una estació per alguns molt esperada. Com sabeu, un dels encants de la Protectora de Palafolls és el seu entorn, un refugi entre arbres alts i d'un bon grapat d'anys que fa que el canvi d'estació es faci notar i de valent si ens referim a la tardor. Aquest fet és el que ens ha dut avui a visitar-los, centrats en un clar objectiu: deixar els patis néts de fulles.

Hem arribat d'hora, la temperatura agradable, una mica de vent però suportable i la Nerea ja ens esperava. Amb rasclets i recollidors en mà i contenidors preparats per ser omplerts de fulles i branques ens hem posat a treballar! Una "operació fulles de tardor" que s'ha allargat unes 5 hores però que l'esforç ha valgut la pena en veure el resultat: 7 patis polits i, el millor, haver pogut compartir estones i carícies amb uns peluts sempre predisposats a tot, i que s'ho mereixen tot! mentre esperen una nova oportunitat de ser feliços a una casa que se'ls estimin com es mereixen.

No podem perdre l'ocasió de mostrar alguns moments en forma d'imatges que ens ha deixat avui la protectora, alguns d'ells ja compartits en directe a la nostra pàgina facebook, i aprofitar l'avinentesa per agrair la bona acollida de la Cristina i la Nerea, voluntàries claus d'una protectora que fa una feina immillorable a la comarca.

ÀLBUM FOTOGRÀFIC A FLICKR

Visita a la Protectora de Seròs, Amigos Peludos del Bajo Cinca

Després de seguir la seva bona feina a través de Facebook, ahir coneixíem en persona la Protectora d’Animals de Seròs, i no podem dir altra cosa, les expectatives es van complir en escreix. La càlida rebuda dels companys de Seròs, també Amigos peludos del Bajo Cinca, i dels peluts acollits al refugi va fer oblidar les incidències viàries que ens vam trobar al llarg dels 240km que ens separaven. La protectora s’integra per un grup de voluntaris que, des del mes de juliol del 2014, s’encarreguen de rescatar animals abandonats de la comarca del Baix Cinca i part de la comarca del Segrià i buscar-los una llar.

Obrir-nos les portes de la protectora, transmetre’ns l’entusiasme i la seva passió pels animals, el fet de rebre’ns amb els braços ben oberts i, sobretot, les ganes i càlida acollida dels animals, que allà gaudeixen d’una nova oportunitat en un entorn immillorable, va fer que el matí passés d’allò més ràpid. Més enllà de l’exquisita rebuda, a la visita no hi vam arribar amb les mans buides, gràcies als darrers donatius els vam poder portar prop de 300kg de pinso per gos, 10 mantes, 10 catifes i alguns medicaments. Un cop ja de tornada, aquesta inoblidable experiència l’hem intentat resumir en aquesta setantentena de fotografies que hem compartit al nostre perfil a Flickr, esperem que els gossos us agradin tan com a nosaltres! ;)

ÀLBUM FOTOGRÀFIC A FLICKR

Els animals, amics que mai es perden

Malauradament l’abandonament d’animals continua, ara bé, les protectores i els voluntaris mantenim el compromís i les ganes d’ajudar a aquells que més ens necessiten. Avui volem compartir al nostre blog un interessant vídeo que pretén conscienciar sobre l’abandonament i, alhora, fer-se ressò de la bona feina que es fa des de les protectores.

Els nostres amics de la Protectora de Dosrius són els protagonistes d’aquest reportatge divulgatiu i pedagògic realitzat per en David Roselló. Ens expliquen que en David "ha triat pel seu treball de l'escola, difondre la tasca de les protectores d'animals per conscienciar a la gent en el respecte, en la col·laboració i en la solidaritat. Només cal una vida que necessiti un cop de mà i una altra vida que vulgui oferir-lo. La generositat hauria de ser el motor del nostre futur.

Com veureu, les imatges parlen per si soles, tanmateix la narració dóna força al missatge que es vol transmetre: el respecte pels animals, uns amics que mai es perden. El treball no obvia que de petits els peluts són molt bufons però recorda que els animals creixen i que s’han de seguir mantenint i cuidant quan es van fent grans. Tampoc passa per alt la irresponsabilitat d'aquells que abandonen quan marxen vacances. En aquest punt, la filmació en destaca el paper de les protectores, que gràcies a la seva feina els animals abandonats tenen una nova oportunitat. Refugis que, com a entitats associatives, depenen de la gent voluntària que s’encarrega d’atendre les necessitats dels animals acollits. Un vídeo recomanable per mirar i compartir, per què tots, en la mesura de les nostres possibilitats, ajudem a fer un món millor pels nostres amics els animals.

WEST, gràcies

Per més amor que una protectora pugui donar a un animal, no és el mateix que viure en el caliu d’una llar. Per això, els voluntaris lluitem dia a dia perquè un bon grapat de peluts abandonats trobin la casa que es mereixen o aquells que han estat perduts tornin a retrobar-se amb la seva família. El fet de donar difusió i buscar sortides a un gos o gat abandonat no es fa sols per una qüestió de temperatures, que pugui sentir més a flor de pell en una protectora, tan a l’estiu com a ple hivern, és una qüestió d’humanitat, parlem de fer que visqui el menys temps possible entre reixes i pateixi hores de soledat en una freda gàbia.

Des dels refugis es fa una feina excel·lent però hi ha uns horaris, molta feina a fer i altres animals a qui cuidar, en aquest sentit, mai podrà ser el mateix que viure en una casa. I encara ens pot saber més greu per aquells peluts malalts o els més “iaios” que, tot i rebre la màxima estima i atenció mèdica a la protectora, no acaben de trobar família i alguns acaben els seus dies en un refugi. Una petita reflexió empesa per la recent pèrdua d’en WEST.

En WEST ha marxat però ens ha deixat un gran llegat en forma de molt bones estones, de grans i irrepetibles moments, que ara més que mai trobem a faltar, i el que ens sap més greu és que ningú hagi pogut acollir-lo quan la vellesa trucava a la porta. Només tenim paraules d’agraïment pel record que ens deixa i per l’admirable feina que han fet els amics de la Protectora de Cabrils, on el van acollir amb un tracte exquisit i lloable fins els seus darrers dies. Ell, com tants altres peluts que ens han deixat, es mereixen que els recordem ara i sempre perquè han format part de les nostres vides, com a persones compromeses amb la protecció i benestar animal, més enllà de l’estima als peluts que tenim a casa. Amb aquestes línies i un breu recull d’imatges en format de vídeo volem immortalitzar un humil tribut amb alguns dels moments que hem compartit amb ell, gràcies WEST per fer-te estimar tant.


Aprofitem per recordar-vos que a la protectora de Cabrils continuen esperant una nova vida altres encants de quatre potes, si voleu ampliar la família visiteu-los, ho podeu fer qualsevol dia de l'any de 9 a 13h - http://protectoracabrils.org/.

Ajudem en MARIO, una petita pantera en busca de casa

La vida al carrer no és fàcil i si per malaltia, atropellament, maltractament... n’has de sortir necessites l’ajuda d’algú disposat a donar-te un cop de mà en el moment en què més ho necessites. Aquest és el cas de’n Mario, que després de ser atropellat i ja intervingut, ara busca una família on recuperar-se i començar una nova vida lluny dels freds carrers.

En Mario no camina massa bé, té les potetes una mica deformades, es creu de naixement i no de cap fractura, i recentment ha hagut de ser intervingut de la boca després de patir un atropellament. Arran de l’impacte, la seva mandíbula no encaixava bé i les dents se li clavaven. Gràcies a la implicació dels companys del Somni dels Gats d'Argentona se'l va poder portar al veterinari, on li van haver d’extreure tres peces de la boca i netejar-li la zona bucal per atacar la infecció que tenia. Ja amb antibiòtic i cortisona per la inflamació de la boca, ja s’està recuperant i ara necessita que algú s’enamori d’ell.

En Mario és un gat negre, guapíssim, però sap que no és fàcil ser adoptat per què sovint la “in”cultura popular no està al costat dels gats negres, mites absurds que minven possibilitats de sortida si ets un felí d'aquest color. Per nosaltres, coneixedors del què suposa tenir un gat negre a casa, d’entrada ja hi veiem virtuts que alguns passen per alt: et donarà tan o més amor que un gat d’un altre color, es camufla d’allò més bé i tindràs la sort de tenir a la família una pantera a mida reduïda.

A en Mario, des de la nostra Associació d'Amics dels Animals del Maresme, hem volgut donar-li un cop de mà comprant-li llaunetes per l'estat delicat de la seva boca, hem pogut fer front a part de la despesa veterinària pagada pel Somni dels Gats i, ara, amb aquestes línies, volem ajudar-lo a trobar família. Si creus que en Mario pot tenir un lloc a casa teva, que pots adoptar-lo, posa’t en contacte amb l’associació Somni dels Gats d’Argentona (elsomnidelsgats@hotmail.com), ja t'avancem que no t’arrepentiràs.

Ajudem l'ISCLE, rescatat amb dues potes trencades

L’Iscle és un gatet d'uns 5-6 mesos que es va trobar pel carrer en molt mal estat i va tenir la sort de topar-se amb en Jordi, que va veure que caminava molt malament i no va passar de llarg, el va recollir. Ja al veterinari, a l’Iscle se li van fer radiografies i es va veure que tenia les dues potes del darrere trencades, tot feia pensar que les lesions havien estat fruit d'un atropellament o d'un impacte amb un cotxe. El diagnòstic es concretava amb els dos caps de fèmur trencats, això va fer que hagués de ser intervingut quirúrgicament arran del dolor que patia per les lesions.

La força i les ganes de tirar endavant de l’Iscle han fet que l'operació, les dues artoplàsties (treure el cap del fèmur i llimar l'òs), anés molt bé i ara, amb antibiòtic, antiinflamatori i xarop pel dolor, el petit ja s’està recuperant.

Si vols col·laborar amb les despeses veterinàries, elevades i que l’associació DADA Arenys ha fet front, clica aquí. Nosaltres hem respost a la crida i hem aportat el nostre granet de sorra amb un donatiu, anima't tu també, ja saps que per petita que sigui tota ajuda és molt important i benvinguda.

Esterilitzar, una decisió important i responsable

L'esterilització és una acció preventiva que millora la qualitat de vida física i psicològica de l'animal, contribueix al control de la natalitat de gossos i gats, s’eviten embarassos no desitjats i elevades xifres d’abandonament d'animals que acaben al carrer o saturant les protectores i refugis. Encara que moltes persones que fan criar les seves gosses o gates poden tenir bones intencions, en l’actualitat és molt difícil aconseguir adoptants per a tots els cadells, especialment les camades nombroses i molts acaben abandonats o morts.

La decisió d'esterilitzar també és un acte de responsabilitat bàsica per prevenir i evitar problemes de salut al pelut i millora el seu benestar general. Garantim una vida més llarga i sana ja que ajudem a les femelles a prevenir les infeccions uterines i els càncers de mama i de matriu, i en els mascles es prevé el càncer testicular. Amb l’esterilització també els prevenim del contagi de malalties com la leucèmia i la immunodeficiència felina. Alhora millorem el comportament de l’animal per l’eliminació del zel cada 6 mesos. El zel d’una femella pot provocar baralles en els mascles, la fuga de l'animal -que pot derivar en pèrdua, atropellament, etc...- i les molèsties a casa de la secreció sanguinolenta de les gosses. També desapareixen els marcatges i els comportaments de vegades agressius en els mascles.

Els animals esterilitzats centren la seva atenció en la família i són més dòcils. Per evitar ventrades no desitjades és tan important esterilitzar als mascles com a les femelles, i fer-ho abans que els animals arribin a la seva maduresa sexual.

[Més informació i dades estadístiques: Sóc responsable, beneficis de l'esterilització - FAADA]