Arriba el bon temps i es multipliquen les ganes de sortir a passejar amb el gos, també es fan més visibles alguns paràsits que ens poden portar més d'un maldecap. Un fet que ens ha de dur a ser previsors i conèixer bé les paparres, més encara si les sortides les fem en zones amb vegetació abundant. La paparra és un àcar paràsit que xucla la sang dels seus hostes. Morfològicament assoleixen d'1 a 12 mil·límetres, però es fan més grossos quan estan plens de la sang que xuclen. Tenen 8 potes i el cos ovalat i aplanat amb peces bucals en forma d'arpó. Viuen entre la vegetació i es llancen al cos d'animals que passen al seu costat. En persones i animals el principal perill sanitari és la transmissió de malalties bacterianes.
Vigila per on passeges
Les paparres tenen diverses fases de desenvolupament i poden romandre dies o setmanes a l’animal, on buscaran zones amb més calor i humitat (aixelles, al voltant dels ulls, orelles, engonals, entre les potes o al coll,...) per enganxar-se i començar a xuclar sang. les ferides produïdes per les picades de les paparres es poden infectar o es poden formar microabscessos al quedar les pinces bucals de la paparra a dins en cas que es tregui incorrectament.
Extracció d'una paparra
La millor prevenció és evitar zones que en sabem de la seva presència i revisar l'animal regularment o després de cada passeig. A més, al mercat disposem de pipetes, sprays, collars... opcions efectives contra les paparres, i altres paràsits com les puces. Si detectem una paparra, és important intentar retirar-la el més aviat possible per evitar la possible transmissió de malalties. Per extreure-la s'aconsella emprar unes pinces, ara bé, mai se l'ha d'estirar per arrancar-la per què ens arrisquem a que se'n quedi un tros al cos de l'animal i podria provocar infeccions molt perilloses.
El millor és agafar amb les pinces el cap de l'àcar i voltejar cap adalt de forma lenta i constant, vigilant que no quedi cap resta.
.jpg/1024px-Tick_(6368335425).jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada