diumenge, 14 d’octubre del 2018

MISSI, la carey rescatada filla del Sol i de la Lluna

Mirada intensa
La llegenda diu que les gatetes Carey són filles del Sol i de la Lluna... La MISSI és una d'elles, que rescatàvem del carrer a finals d'estiu amb tan sols 3 setmanes de vida. La petita tricolor miulava de valent, tremolava com una fulla de parra, i intuïa que diverses persones s'hi apropaven a mirar-la però ningú l'ajudava, sense rastre de la seva mare vam decidir recollir-la.

Infecció als ulls
La pobreta presentava una infecció als ulls que li impedia obrir-los i tenia la panxa més grossa del normal, això ens va permetre detectar que hi tenia paràsits. Després d'uns inicis tan difícils, ara la petita amb 2 mesets ja està ben recuperada i a punt per trobar una família que l'estimi com es mereix, si la vols conèixer >  629706631, anima't!

Símbol màgic i de fortuna
La història ha convertit les gates Carey en un símbol màgic i atribuït bona sort. Les seves tonalitats i les llegendes que l'envolten van dur als mariners japonesos a no sortir al mar sense una gata Carey que fes fora als mals esperits. També la cultura celta o l'americana assenta que portaran fortuna a la llar.

Un mite
Sobre el mite del Sol i de la Lluna: "Cuenta esta leyenda que hace ya varios siglos el sol, cansado de observar anónimo el trascurrir de la vida en la tierra quiso participar de ella. Para ello pidió ayuda a la luna, quien debía cubrir su ausencia con el fin de que los humanos no se percatasen de que el astro rey no estaba en su lugar. Así fue como un caluroso día de junio la luna cubrió lentamente al sol y fue poco a poco instaurando la oscuridad en la tierra, lo le dio oportunidad al sol de ausentarse y hacer realidad su sueño de ser corpóreo. Para cumplir su deseo y pasar desapercibido entre los mortales, el sol eligió al ser más perfecto, ágil y discreto de la tierra, una gata negra. La luna, cansada de cubrir las espaldas al sol, se retiró del cielo, lo que obligó al sol a salir corriendo del cuerpo de la gata para evitar ser descubierto. Fue tan rápida su huida, que dejó tras de sí algunos rayos solares, que cubrieron el manto de la gata negra de cientos de toques dorados. A partir de ese mágico momento toda la descendencia que nació de aquella gata llevaba en su manto los rayos solares que el sol olvidó en su madre, otorgando a su cuerpo miles de tonalidades anaranjadas y doradas propias de los rayos del sol."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada