La Queen és una gateta blanca, encantadora, guapíssima, afectuosa i injustament paraplègica per algú sense escrúpols que la va disparar i malferir amb una escopeta quan tan sols tenia 5 mesos. Els impactes dels balins li van provocar afectacions a la medul·la espinal, una agressió que li impedeix caminar bé, i quan ho intenta, ho fa poc i amb moltes dificultats. Ara bé, aquesta reducció de mobilitat no li impedeix ser feliç i molt estimada. Ara fa 2 anys que viu amb nosaltres i es porta d’allò més bé amb gossos, també criatures i, fins i tot, amb altres gats, un d’ells paraplègic com ella.
Amb ajuda, camina
La Queen és un exemple més de superació, un exemple que ens demostra que una discapacitat no anul·la les ganes de viure i de gaudir d’aquest món, malgrat algunes limitacions injustament imposades. Tanmateix, malauradament encara ara són poques les persones i famílies que confien o aboquen esperances amb animals discapacitats, els més ignorants s’aventuren a dir que “això no és qualitat de vida”. Amb aquesta falsa creença es continuen sacrificant gossos i gats amb afectació de mobilitat, fet inadmissible ben entrats al segle XXI.
Mirada penetrant
Si tornem a la fotografia, amb un primer cop d’ull veiem de seguida que promocionar l’adopció de la Queen, amb aquesta imatge, no seria difícil. En un món on l’aparença esdevé la clau de volta de moltes adopcions, amb una fotografia on només es mostra el seu rostre, blanc, fi i immaculat, i amb aquests ulls blau clar la fan una gateta ben “cotitzada” per molts que busquen amanir la vida amb un felí. Ara bé, el primer impuls d’atracció, coincident per tots, tothom cau en la decepció quan s’assabenta de la discapacitat de la Queen.
Li encanta el sofà
La barrera dels possibles adoptants ens va dur, com a Animals del Maresme, a acollir-la i fer-nos càrrec, era el segon cas que arribava a les nostres mans. Ara ens omple tan d’orgull que la bellesa de la Queen s’hagi traduït en un premi. La petita mai ha perdut les ganes de viure i amb aquest reconeixement li serveix per reivindicar pels discapacitats el dret a viure i ser feliços, el seu cas és un més que permet desmuntar mites generats per la ignorància i poc respecte pels qui més ens necessiten.
El dissabte 12 d'agost era una tarda assolellada i de calor, d'aquelles a les que l'estiu de 2017 ens tenia acostumats. Membres de l'associació estàvem amb un grup d'amics quan, a l'hora de marxar, vam veure unes potes de gatet, negres, que sobresortien de sota un cotxe. Ens hi vam acostar pensant que seria un gatet mort, doncs no es movia. La nostra sorpresa a l'apropar-nos va ser que el gatet ens va bufar, tot i que seguia sense quasi moure el seu cos, només intentava arrossegar-se amb les potes del davant sense èxit. El vam agafar i el vam posar en un transportí improvisat: una caixa de fruites buida. Allí es va quedar, immòbil, però ja sense bufar. Semblava com si s'hagués adonat que l'estàvem intentant salvar. El vam portar d'urgències a un hospital veterinari, doncs el petit FELIU (així és com el vam batejar) no menjava ni bevia, i estava molt apàtic. El veterinari ens van dir que tenia dues ferides als dos costats de l'espatlla, que supuraven pus, així com que la seva temperatura corporal era extremadament baixa: estava a 33 graus. La situació era crítica, i en FELIU es va quedar ingressat amb una via que li proporcionava fluids i antibiòtic. El petit estava greu, i no feia més que mirar-nos amb aquells ulls grisos, cansats i tristos.
A la radiografia no es veia cap lesió que expliqués perquè no movia el terç posterior, però les ferides que tenia al coll, segurament d'un altre gat, feien pensar que la infecció havia arribat al torrent sanguini i a la medul·la, i això feia que li resultés afectat el sistema nerviós. La infecció era molt greu, i segurament havia passat feia dies, i al no ser tractada ni haver menjat ni begut durant temps, la infecció havia guanyat molt de terreny. Però nosaltres no ens donaríem per vençuts, i en cap moment la paraula "eutanàsia" ens passava pel cap. Lluitaríem per ell i gastaríem el que fos, però en Feliu s'havia de salvar. Es va quedar ingressat la nit de dissabte a diumenge, amb pronòstic reservat.
Instants d'esperança
El diumenge el vam anar a veure. Seguia amb fluids i antibiòtics i la làmpada d'infrarojos, però la temperatura no pujava. En Feliu tenia sepsis, una infecció generalitzada a la sang. Vam tenir un bri d'esperança quan ens van el diumenge a la nit que semblava que havia pujat una mica de temperatura, i que fins i tot tenien esperances en què, si s'arribava a curar la infecció, pogués tornar a caminar. Aquelles paraules van ser per nosaltres com aigua caiguda del cel en forma d'esperança. Però la sensació d'alegria va durar poc, doncs el dilluns 14 d'agost al matí rebíem la fatal notícia: en FELIU no havia passat la nit. A les 4 h de la matinada el seu cos havia començat a deixar de lluitar i la seva respiració es feia lenta. Al cap de poc moria de manera espontània, no podia lluitar més. En Feliu va ser incinerat i tractat amb la mateixa dignitat que qualsevol altre animal que tinguem a casa, amb tot el respecte i amor que es mereixia.
Torre homenatge a en FELIU
A en FELIU no el va matar la sepsis, ni les ferides, sinó la desídia d'aquells que el van sentir miolar i que no van fer res per ell, que el van deixar sota aquell cotxe fins que nosaltres, casualment, ens el vam trobar. Però ja va ser massa tard, la infecció era massa gran i ell massa petit. Només tenia 3 mesos.
Descansa en pau FELIU, troba en el cel la pau que no vas trobar a la terra.
En ple Parc Natural del Garraf hi trobem un petit paradís pels animals, un refugi que es val de la tranquil·litat de la zona, de l'harmonia del paisatge, d'un entorn natural privilegiat i de l'amor incondicional de persones que ofereixen l'oportunitat a prop de 150 animals de ser estimats i tractats com es mereixen. Parlem de Canópolis, una ciutat dels i pels gossos on també hi tenen cabuda una quarantena de gats. La Moni va ser l'encarregada, aquest diumenge, d'apropar-nos el refugi i, en una estona ben distesa i francament agradable, descobrir-nos els seus racons, encants i particularitats.
L'amor es respira en l'aire
El refugi, gestionat per la Fundació Trifolium des de 1998, abasta una finca de 3,5 hectàrees on vegetació i animals són els grans protagonistes. Els peluts viuen en semi-llibertat, s'alimenten amb dietes naturals i són tractats combinant la medicina convencional amb les teràpies naturals. El centre promou formes innovadores per augmentar el benestar dels animals, a més del respecte pel medi ambient amb reciclatge d'aigües pluvials i l'ús d'energia solar.
A l'estiu: sol, piscina i croqueta
Canópolis obre les seves portes els diumenges al matí amb prèvia reserva, una visita guiada que permet al visitant gaudir de l'espai natural que envolta el refugi i, el més important, conèixer els seus habitants i que bé que els cuiden!
Per nosaltres, aquestes han estat, en format d'imatges, algunes de les estones viscudes. N'hi ha moltes més i de millors però aquest resum en forma de tastet esperem que us serveixi per animar-vos a conèixer Canópolis, una ciutat on l'estima pels animals es respira en l'aire.
A Alemanya, House of Bitches, Alaska Bar i la llibreria Bartleby & Co. s'han unit per ajudar en JOE i dur-lo a Berlín per trobar-li família. Aquest divendres, dia 18 d'agost, l'Alaska Bar (Reuterstrasse 85, 12053 Berlin) oferirà pintxos vegans a 1 euro. A banda, aquells que comprin un carnet de biblioteca anual a Bartleby & Co. (20 euros) estaran col·laborant en el que s'ha batejat com a 'Operació JOE'. La recaptació es destinarà a pagar el viatge i totes aquelles despeses necessàries per fer possible el trasllat del petit a Berlín.
Rescat d'en JOE
La història d'en JOE no és fàcil, fa un parell d'anys la Protectora de Palafolls el va rescatar de l'horror on vivia, la casa d'una dona amb Síndrome de Noè. Fins als 7 anys, el petit va ser presoner d'una casa tapiada, sense llum natural, en un espai de 20m2 trepitjant d'excrements, aigua i menjar podrits, compartint aquest infern amb milions de puces, paparres, rates i tot tipus d'insectes. Les voluntàries de la protectora ens expliquen que quan el van treure d'aquest infern, amb 6 gossos més, "estava sense pèl i desnodrit. Aquests darrers quasi dos anys a la protectora, no han estat fàcils fins que confiessis en nosaltres, però a poc a poc, has aconseguit anar descobrint que darrere aquelles parets brutes i humides on t'havien ficat, hi ha un món on alguna persona esta esperant compartir amb tu la vida que et mereixes.
JOE a la Protectora de Palafolls
Ha estat una batalla difícil per a tu entendre que quan algú alçava la mà no era per pagar-te sinó per acariciar-te, que quan ens acostàvem a tu no era per fer-te mal sinó per donar-te el teu plat de menjar preferit i que la corda que t'ensenyàvem no era per lligar-te i castigar-te sinó la corretja que t'ajudava a saber que és un bon passeig al costat de les persones que et respecten, t'estimen i volen que comencis a viure com et mereixes.
Pero ho has aconseguit!!!"
Ara en JOE té 9 anys i és cec d’un ull, cosa que ha fet molt difícil trobar-li al llarg d'aquests 2 anys una llar definitiva a Catalunya. En canvi, la biblioteca berlinesa ja va acollir fa uns mesos en JACKI, germà d’en JOE, també rescatat per la protectora de Palafolls de la dona amb Síndrome de Noè, i és des de llavors la insígnia de l’establiment.
L'abandonament d'animals continua essent una trista i denunciable realitat. L'any 2016, més de 137.000 gossos i gats van ser abandonats a l'estat espanyol, segons el darrer estudi de la Fundació Affinity, fet públic aquest estiu (veure Infografia). Una xifra dramàtica que s'agreuja quan es compara amb el percentatge d'aquests animals abandonats que aconsegueixen trobar una nova família, només el 45% dels animals recollits per les protectores i refugis troben una nova llar. Del total, el 16% han estat identificats i tornats a la seva família.
Infografia
Malgrat les campanyes de difusió i l'avenç de la consciència social a favor dels drets dels animals, el número d'abandonaments s'ha mantingut amb xifres similars a les de l'any 2015, situant-se en 104.447 gossos i 33.335 gats recollits. Quant a les causes, l'estudi en destaca el naixement de ventrades indesitjades, que es solucionarien amb l'esterilització, i l'acabament del període de caça. A banda, l'arribada de les vacances també porta a algunes famílies irresponsables a abandonar el seu pelut, fet que ens porta a insistir un cop més queels animals no són joguines.
Un any més... raspalls, aigua, sabó i mooooltes ganes de passar-ho bé amb els peluts de la Protectora de Cabrils, aquest diumenge tornava al refugi la segona jornada de l'operació bany 2017 i es repetia l'èxit! Ha estat una nova oportunitat de col·laborar frec a frec amb la Maite, l'Àlex i tots els amics de Cabrils que des de l'Associació d'Amics dels Animals del Maresme no volíem deixar escapar.
SYBIL
La SYBIL encetava el dia de bany amb certa recança, no les tenia totes i no s'acaba de deixar convèncer. Ara bé, mentre es mirava el color del seu pelatge després de passar per les nostres mans, amb un negre intens i brillant, ens reconeixia amb la mirada que el "patiment" havia valgut la pena. Això si, insistia en què li llencéssim la pilota, per què li encanta i potser, també, com a bon antídot per oblidar el pas per la banyera.
MINININA
La seguia la MINININA, la petita es feia escorredissa, tot i que una vegada dins la banyera la cosa millorava. Un cop acabat el ritual i ja ben netes, les afortunades gaudien d'un passeig pels entorns del refugi, un tomb que han agraït mentre el sol ens acompanyava. Ara, però, continuen esperant adopció, somniant amb una vida diferent en el caliu d'una llar, que esperem arribi ben aviat. Des d'aquí t'animem a conèixer aquestes preciositats i la resta d'encants que t'esperen a la Protectora de Cabrils, apropa't al refugi (obert tots els dies de l'any de 9 a 13h) o bé truca al 691980914.
Pau a la gatera. Avui, novament, visitàvem els amics de la protectora de Cabrils. Un retrobament amb la SYBIL, en LUCKY i en BLACK, la BIMBA i en BONI, en VIU... Per descomptat, tampoc no podia faltar l'estona de relax a la gatera, un entorn agradable de privilegiat silenci i necessària harmonia.
Operació bany 2016. Col·laborar frec a frec amb els amics de Cabrils no hagués pogut anar millor, només cal parlar amb la Sofia, la primera en passar per les nostres mans, però també amb en West, la Sybil, en Tom i la Nina, que ara mateix estan gaudint d'una tarda de relax després de cada particular sessió d'"spa" que els hem regalat aquest matí.
Millora de la gatera. Dissabte un grup de voluntaris de l'Associació d'Amics dels Animals del Maresme vam anar a la Protectora de Cabrils, aquest cop no només per veure els peluts o passejar-los, que també, sinó per arreglar l'estructura d'una gàbia que calia soldar i millorar el sostre de les gateres.
Els gats de carrer són habituals en tots els municipis i els Ajuntaments han de controlar la seva població a través de les colònies, sovint gestionades per associacions i/o persones voluntàries. Amb un correcta gestió de les colònies de gats es disminueixen els problemes de superpoblació i es garanteix una adequada integració a la realitat urbana. Amb el model "CER" (captura, esterilització i retorn) es captura el gat de carrer, se li fa una revisió veterinària per conèixer si té cap malaltia, se l'esterilitza i se li fa una petita marca a l’orella per identificar-lo abans de retornar-lo a l’espai on va ser capturat.
Colònia controlada
Darrerament, a Sant Andreu de Llavaneres les colònies de gats, gestionades per l'associació ADALL, s'estan trobant masses vegades sabotejades. ADALL alerta que el menjar i la beguda han sigut embrutats amb excrement de gos o bé escampats per terra. També ha localitzat objectes punxants, com ara xinxetes o claus, a dins del menjar. Convé recordar que les colònies i els seus habitants estan protegits per la llei i penat el maltractament animal. Demanem la col·laboració ciutadana per detectar aquestes actituds, qualsevol informació la podeu fer arribar a l'associació ADALL Llavaneres via correu electrònic: associacioadall@gmail.com o denunciar-ho a la policia.
