dimarts, 5 de setembre de 2017

A tu, petit FELIU

DEP
El dissabte 12 d'agost era una tarda assolellada i de calor, d'aquelles a les que l'estiu de 2017 ens tenia acostumats. Membres de l'associació estàvem amb un grup d'amics quan, a l'hora de marxar, vam veure unes potes de gatet, negres, que sobresortien de sota un cotxe. Ens hi vam acostar pensant que seria un gatet mort, doncs no es movia. La nostra sorpresa a l'apropar-nos va ser que el gatet ens va bufar, tot i que seguia sense quasi moure el seu cos, només intentava arrossegar-se amb les potes del davant sense èxit. El vam agafar i el vam posar en un transportí improvisat: una caixa de fruites buida. Allí es va quedar, immòbil, però ja sense bufar. Semblava com si s'hagués adonat que l'estàvem intentant salvar. El vam portar d'urgències a un hospital veterinari, doncs el petit FELIU (així és com el vam batejar) no menjava ni bevia, i estava molt apàtic. El veterinari ens van dir que tenia dues ferides als dos costats de l'espatlla, que supuraven pus, així com que la seva temperatura corporal era extremadament baixa: estava a 33 graus. La situació era crítica, i en FELIU es va quedar ingressat amb una via que li proporcionava fluids i antibiòtic. El petit estava greu, i no feia més que mirar-nos amb aquells ulls grisos, cansats i tristos. A la radiografia no es veia cap lesió que expliqués perquè no movia el terç posterior, però les ferides que tenia al coll, segurament d'un altre gat, feien pensar que la infecció havia arribat al torrent sanguini i a la medul·la, i això feia que li resultés afectat el sistema nerviós. La infecció era molt greu, i segurament havia passat feia dies, i al no ser tractada ni haver menjat ni begut durant temps, la infecció havia guanyat molt de terreny. Però nosaltres no ens donaríem per vençuts, i en cap moment la paraula "eutanàsia" ens passava pel cap. Lluitaríem per ell i gastaríem el que fos, però en Feliu s'havia de salvar. Es va quedar ingressat la nit de dissabte a diumenge, amb pronòstic reservat.

Instants d'esperança
El diumenge el vam anar a veure. Seguia amb fluids i antibiòtics i la làmpada d'infrarojos, però la temperatura no pujava. En Feliu tenia sepsis, una infecció generalitzada a la sang. Vam tenir un bri d'esperança quan ens van el diumenge a la nit que semblava que havia pujat una mica de temperatura, i que fins i tot tenien esperances en què, si s'arribava a curar la infecció, pogués tornar a caminar. Aquelles paraules van ser per nosaltres com aigua caiguda del cel en forma d'esperança. Però la sensació d'alegria va durar poc, doncs el dilluns 14 d'agost al matí rebíem la fatal notícia: en FELIU no havia passat la nit. A les 4 h de la matinada el seu cos havia començat a deixar de lluitar i la seva respiració es feia lenta. Al cap de poc moria de manera espontània, no podia lluitar més. En Feliu va ser incinerat i tractat amb la mateixa dignitat que qualsevol altre animal que tinguem a casa, amb tot el respecte i amor que es mereixia.


Torre homenatge a en FELIU
A en FELIU no el va matar la sepsis, ni les ferides, sinó la desídia d'aquells que el van sentir miolar i que no van fer res per ell, que el van deixar sota aquell cotxe fins que nosaltres, casualment, ens el vam trobar. Però ja va ser massa tard, la infecció era massa gran i ell massa petit. Només tenia 3 mesos. Descansa en pau FELIU, troba en el cel la pau que no vas trobar a la terra.

Torre FELIU

Cap comentari:

Publica un comentari