 |
| Queen |
“
La discapacitat no és una presó, és la capacitat d’observar la vida de forma diferent”, amb aquesta frase i la seva bellesa,
la Queen s’ha endut un dels premis del concurs de fotografia 2017 convocat pel Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya. I avui, aprofitem l’avinentesa d’aquest guardó i la recent
entrega de premis per parlar precisament d’animals amb mobilitat reduïda.
 |
| Tot amor |
La Queen és una gateta blanca, encantadora, guapíssima, afectuosa i injustament paraplègica per algú sense escrúpols que la va disparar i malferir amb una escopeta quan tan sols tenia 5 mesos. Els impactes dels balins li van provocar afectacions a la medul·la espinal, una agressió que li impedeix caminar bé, i quan ho intenta, ho fa poc i amb moltes dificultats. Ara bé,
aquesta reducció de mobilitat no li impedeix ser feliç i molt estimada. Ara fa 2 anys que viu amb nosaltres i es porta d’allò més bé amb gossos, també criatures i, fins i tot, amb altres gats, un d’ells paraplègic com ella.
 |
| Amb ajuda, camina |
La Queen és un exemple més de superació, un exemple que ens demostra que
una discapacitat no anul·la les ganes de viure i de gaudir d’aquest món, malgrat algunes limitacions injustament imposades. Tanmateix, malauradament encara ara són poques les persones i famílies que confien o aboquen esperances amb animals discapacitats, els més ignorants s’aventuren a dir que “això no és qualitat de vida”. Amb aquesta falsa creença es continuen sacrificant gossos i gats amb afectació de mobilitat, fet inadmissible ben entrats al segle XXI.
 |
| Mirada penetrant |
Si tornem a la fotografia, amb un primer cop d’ull veiem de seguida que
promocionar l’adopció de la Queen, amb aquesta imatge, no seria difícil. En un món on l’aparença esdevé la clau de volta de moltes adopcions, amb una fotografia on només es mostra el seu rostre, blanc, fi i immaculat, i amb aquests ulls blau clar la fan una gateta ben “cotitzada” per molts que busquen amanir la vida amb un felí. Ara bé, el primer impuls d’atracció, coincident per tots, tothom cau en la decepció quan s’assabenta de la discapacitat de la Queen.
 |
| Li encanta el sofà |
La barrera dels possibles adoptants ens va dur, com a
Animals del Maresme, a acollir-la i fer-nos càrrec, era el segon cas que arribava a les nostres mans. Ara ens omple tan d’orgull que la bellesa de la Queen s’hagi traduït en un premi. La petita mai ha perdut les ganes de viure i amb aquest reconeixement li serveix per reivindicar pels discapacitats el dret a viure i ser feliços, el seu cas és un més que permet desmuntar mites generats per la ignorància i poc respecte pels qui més ens necessiten.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada